 |
|
|
Com molts
altres grups que iniciaven una nit de marxa, el nostre també va
quedar
a la plaça Sant Jaume. Eren les nou de la nit i feia un fred que
pelava. Ens vam trobar gent del Clot i del Casal Loiola, d'edats molt
diverses. El nostre campament base fou la comunitat de Jesuïtes
del
carrer Palau en plena Ciutat Vella i on hi ha també des de fa un
parell
d'anys la Fundació MigraStudium . Després de l'acollida i
les
indicacions pràctiques, el grup gran es va dividir en grups
més petits
i s'inicià la dinàmica del recès. Anem sovint
massa distrets per
adonar-nos de les coses, per tant era bo en un primer moment fer una
estona de passeig tranquil i sense presses pel barri afinant tots els
sentits, i mirant la realitat d'una manera contemplativa. Adonar-nos
dels sons, de les olors, de les imatges... Gent que riu i gent que
plora; gent que surt de festa i altres que dormen enmig de cartrons,
carrerons estrets i foscos que fan por, bars i locals oberts fins a la
matinada.... És a aquest món que ve a néixer
Jesús. Després de l'estona
de passeig, el compartir amb el grup. Les dificultats, les pors,
aquelles sensacions experimentades... El nostre camí no
és en solitari
té un grup de referència que ajuda i acompanya. La
lectura del relat
del naixement de Jesús, llegit en aquest context agafava un
sentit nou
i actualitzat: “A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien
al ras i de nit ...” (Lc 2, 8)
Més tard quan la nit es fa més densa i el fred apreta
més, sortírem a
un altre passeig que ens convidava a una mirada encara més
profunda..
Al final una altra estona de compartir en grup i una pregària de
tots
plegats a la capella de la comunitat: per oferir, per donar
gràcies....
Quan vam acabar eren ja més de dos quarts de dues i per tant ens
calia
córrer una mica per arribar al metro abans no ens el tanquessin.
Tot i
això hi hagué temps encara per menjar una xocolata
desfeta que ens van
preparar els de la casa i amb el gust dolç de la xocolata, i el
gust
encara més dolç de l'advent tornar cadascú al “seu
corral”. És el
primer any que participem en un recès així, i de ben
segur que no serà
pas l´últim. El Nadal és massa important
perquè ens agafi per sorpresa.
La realitat té moltes capes i massa sovint ens quedem
només en
l'externa: cal preparar els sentits, afinar tots els afectes, per anar
a fons en aquest misteri del Déu que es fa home...
|
