laCompanyia - Barcelona ret homenatge al germà Roger de Taizé

Més de 800 persones s'aplegaren ahir diumenge a l'església dels jesuïtes al carrer Casp de Barcelona per la pregària en acció de gràcies pel que va ser la vida del fundador de la Comunitat de Taizé. La pregària va comptar amb la presència de l'arquebisbe de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach com a signe de comunió de la diòcesi de Barcelona i de la llarga relació que aquesta ha tingut amb la comunitat de Taizé. El germà Aloïs, nou prior de la comunitat, envià un missatge per agrair als presents la seva participació i tots els signes d'amistat, suport i comunió que han rebut des de la mort del Germà Roger.

Font:Sílvia Cobo per Flama.info, 17 d'O. 05

A les 18.30 hores els primers joves s'aplegaven a la sala Montserrat de l'església del Sagrat Cor al carrer Casp. "On són els fulls de cants? -deia un- i les espelmes? i el guitarrista, està preparat?". Tot era un moviment constant de joves amunt i a dalt preparant una pregària més especial del habitual. Però de fet aquest joves ho fan cada diumenge a les 20.30 hores. I ara ho fan ells a l'igual que altres joves d'altres generacions ho han fet, des de fa 25 anys.

Aquest espai de pregària, que ara té lloc a l'església dels jesuïtes del carrer Casp, començà després de la primera trobada europea de Taizé a Barcelona l'any 1979, a la cripta de Santa Maria del Mar, continuà a Sant Felip Neri i, més tard, passà a l'església del Sagrat Cor.

Però la de ahir era una pregària de diumenge una mica especial. Tots volien ajudar i participar d'alguna manera en aquesta pregària en acció de gràcies pel que va ser la vida del germà Roger, i pel que més concretament va donar a aquesta Església catalana. Per tots és coneguda l'especial relació d'amistat de la diòcesi amb Taizé durant els darrers 25 anys. Tres són les trobades que han tingut lloc a Barcelona, la darrera l'any 2000. La presència de l'Arquebisbe de Barcelona era expressió d'aquesta comunió de la diòcesi amb la Comunitat monàstica de Taizé.

Joves que ho van ser, que ho són i que ho seran

L'església del Sagrat Cor resultà petita per acollir tots els qui van voler unir-se en la pregària. Algunes persones van haver de conformar-se amb seguir la pregària des del carrer. Joves, i no tant joves, seien al cor de l'església o fins i tot al terra dels passadissos. Persones de diferents procedències i diferents nivells de vinculació amb l'Església, de parròquies diverses, moviments i edats. Tots units en una afirmació: "Sí, ens atrevim a creure que la seva mort sense sentit dóna encara més sentit a la seva vida", com es va poder escoltar a l'introducció.

"Ens ha colpit moltíssim a tots- deia l'Arquebisbe de Barcelona referint-se a la mort del Germà Roger- que conservem en el nostre cor el record de la seva imatge d’home de Déu, ple de bondat, de pau i de desig per a la unitat de tots els cristians". L'arquebisbe Sistach, a qui acompanyava el provincial dels Jesuïtes, destacà l'esforç a favor de la reconciliació del Germà Roger així com la seva vocació a l'acolliment.

"Taizé ha acollit una munió de joves oferint una escola de silenci, de pregària, de diàleg ecumènic, de reconciliació, de trobada amb Déu", va dir l'Arquebisbe tot confessant amb un somriure que ell mateix va ser a Taizé l'any 1957 "ja fa molt anys", afegí.

"Tots vosaltres, joves de la nostra arxidiòcesi en teniu experiència del bé espiritual que us ofereixen les trobades anyals de Taizé en diverses ciutats del món. Barcelona va ser seu per tres vegades d’aquest acolliment de milers i milers de joves i especialment del Germà Roger" recordà l'Arquebisbe adreçant-se als joves presents, va voler unir i "a la nostra pregària" pel Germà Roger,"el nostre agraïment" a la comunitat i al germà Aloïs, nou prior de la comunitat.

El nou Prior de Taizé, en saber la celebració d'aquesta pregària, va voler escriure unes paraules en senyal d'agraïment pel suport i l'amistat que Barcelona ha demostrat: "En nom de la nostra comunitat de Taizé, voldria dir-vos que estem commoguts pel fet que estigueu reunits per pregar en record del nostre germà Roger. Sabeu bé com li van agradar els encontres que vam tenir a Barcelona i com va apreciar l'acolliment dels catalans."

En el seu breu missatge, el germà Aloïs acabava amb aquesta pregària: "Esperit Sant, encara que els nostres cors s'entristeixen per la mort del nostre germà Roger, en tu podem trobar consol. Lloat siguis per la seva vida donada. A través del sí de tota la seva existència, ell ens convida a viure de tu per als altres i a deixar-nos omplir de la bondat del cor. Esperit Sant, tu concedeixes a cada u de nosaltres, com al nostre germà Roger, de romandre en comunió amb tu, no només per un instant, sinó per sempre i fins a la vida que no s'acaba mai ".

La pregària acabà amb un dels cants més emblemàtics de Taizé, que va ser creat originalment en català per les primeres trobades a Taizé i que uneix totes les generacions: "El senyor és la meva força, el Senyor el meu cant. Ell m'ha estat la salvació. En ell confio i no tinc por". Ressonà amb força.